Sunday, 22 De October De 2017
Pl. De l’Església s/n, Nalec - 25334 Phone: Tel. 973 30 31 29 Fax: Fax 973 30 35 07
ajuntament@nalec.cat

History

Situació

Foto

 
Nalec està situat a la riba esquerra del riu Corb a 487 m d'altitud. Està ben comunicat per la carretera LV-2341, que enllaça amb la carretera C-14, en direcció a Tàrrega i Montblanc. També hi ha un camí situat a la carretera LV-2021, en direcció a Sant Martí de Maldà que arriba a Nalec. Des de Vallbona de les Monges s'hi pot accedir a través d'una pista forestal.

És el poble més petit de la comarca de l'Urgell. El seu terme municipal té 9,34 km2 i limita amb els termes de Verdú, Vallbona de les Monges, Ciutadilla i Rocafort de Vallbona. Les serres del seu sector sud separen les conques dels rius Corb i Maldanell. El terme té una forma allargassada en direcció nord-sud. La major part del seu terreny és accidentat i té uns desnivells que van des dels 600 m d'altitud als 440 m a les riberes de la vall.

La major part del terme es dedica a l'agricultura, encara que hi ha una zona de bosc de pins i alguns terrenys erms. És un lloc de caça abundant, sobretot de conills, llebres i perdius. Els conreus propis d'aquestes terres de secà són els cereals, l'olivera, la vinya i l'ametller. Hi ha també una part de terres de regadiu al costat del riu dedicada a la vinya, als cereals i a les hortalisses.

La cooperativa del camp es fundà l'any 1929 i s'encarrega de l'elaboració i la venda de l'oli d'oliva verge extra. Es tritura l'oliva arbequina amb unes curres de pedra i després la pasta es premsa tal com es feia antigament. Per això, l'oli d'oliva del poble és tant apreciat per tothom qui en compra i el coneix, perquè està fet de manera natural
 

Arrels

Foto

Els primers pobladors els trobem a la partida dels Recots. S'hi van trobar materials arqueològics de l'època del bronze amb restes de sílex i de ceràmica.

A la vall dels Vilars, al marge dret entre el riu i l'actual carretera, es trobaren restes d'una possible vila romana. Per això es creu que a la vall del riu Corb hi devia passar la via romana que comunicava les ciutats de Barcino i Ilerda.

Aquestes terres van estar sota domini àrab tal com ho mostren les llindes que es troben en diferents racons del poble i la possible construcció del pou, que encara avui abasteix el poble d'aigua.

Sobre l'etimologia de Nalec, hi ha documents antics dels segles XI i XII que l'anomenaven Analec o Anàleg i es creu que era d'origen àrab i volia dir les dependències o els llocs subordinats. També s'han trobats documents del segle XIV on s'escrivia Gualech.

L'origen de Nalec comença amb la construcció d'una torre de defensa, que més tard es convertí en castell. Vers el 1079, el castell pertanyia al Monestir de Ripoll i cap al 1082 fou assignat com a dotació del Monestir de Sant Pere el Gros de Cervera, antic priorat filial de Ripoll. Posteriorment, a mitjan del segle XII, per una permuta amb Ripoll passà a propietat de Vic fins a la desaparició de les senyories. Quan el canonge Ramon d'Anglesola fou elegit bisbe de Vic l'any 1261, Berenguer de Jorba li reté homenatge pel terme i el castell de Nalec que tenia en feu.

Al segle XIV el feudatari del molí i les propietats eren del bisbe de Vic, Ramon de Rocamora. Percebia una part dels fruits de la terra i tenia drets sobre les aigües, el molí i la jova. La jova s'assignava per casa i treball, segons els animals que tenien i es demanava a l'època de llaurar. Més tard, es converteix en diners (dues mules o matxos pagaven 3 sous i 9 diners, en canvi, els que tenien només una mula pagaven 3 sous).
L'any 1433 Nalec ingressà en el veïnatge de Cervera, però continuà en possessió senyorial dels bisbes de Vic.
De l'antic castell gairebé no en queda res i algunes cases del poble es construïren sobre les ruïnes d'aquest, i això es pot apreciar en les magnífiques arcades dels baixos d'aquestes vivendes.

Arxiu del Monestir de Vallbona de les Monges

- 19 d'abril de 1375
Concessió feta a favor del Cenobi per fer una peixera en el terme de Nalec, a fi de poder passar l'aigua als molins i regar els blats, salvant el dret del bisbe de Vic.

-30 d'abril de 1375
Concòrdia entre el bisbe de Vic, senyor de Nalec i l'abadessa sobre els regs de Rocafort de Vallbona.

-14 de novembre de 1375
Concessió feta per Pere III, perquè ningú no "divertesca" (malgasti) l'aigua que va de la peixera nova de Nalec, al molí de Rocafort de Vallbona. Donant la facultat als batlles de dits pobles perquè puguin capturar els transgressors.

****
En direcció a Vallbona de les Monges a través de la pista forestal arribem a la Bassa, que 100 anys enrere s'utilitzava per recollir aigua. Encara s'hi conserven 13 escales de pedra de més de 2 m d'amplada.
En un altre indret del poble hi havia un altra bassa, però aquesta s'utilitzava per als animals. S'anomenava Bassota, actualment és una plaça enjardinada amb gronxadors.

En els boscos de la vila s'hi troben encara algunes trinxeres que van fer els presoners de la Guerra Civil espanyola per amagar-se dels enemics. Es creu que hi havia trinxeres per tot els boscos de Catalunya que anaven des del mar fins als Pirineus.

Search

City
All administrations

Highlights

Sitemap